{"id":387,"date":"2025-09-21T17:25:53","date_gmt":"2025-09-21T17:25:53","guid":{"rendered":"https:\/\/www.hilaturasjesusrubio.com\/blog\/el-reciclatge-de-llana\/"},"modified":"2025-11-17T14:35:30","modified_gmt":"2025-11-17T14:35:30","slug":"el-reciclatge-de-llana","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.hilaturasjesusrubio.com\/ca\/blog\/el-reciclatge-de-llana\/","title":{"rendered":"El reciclatge de llana"},"content":{"rendered":"
\n

El reciclatge de llana és un procés que impulsa la sostenibilitat a la indústria tèxtil i que aconsegueix fer front a certs reptes visibles al sector.<\/p>\n

Moltes persones pensen que l’ús de materials reciclables a la roba limita la qualitat de les peces, però res més allunyat de la realitat.<\/p>\n

La llana reciclada prové de peces confeccionades amb llana que ja van complir la seva vida útil. Així que com a part d’un cicle aquests elements usats retornen al procés productiu.<\/p>\n

Després d’un complex procés que us explicarem més endavant en aquest post, les fibres de llana tornen al seu estat original i això és el que permet que el material pugui ser fet servir per crear noves peces.<\/p>\n

D’acord amb el portal Statista, almenys el 14% de la producció del sector tèxtil es consolida fent servir llana reciclada. I s’han generat esforços en els darrers anys per incrementar aquesta xifra.<\/p>\n

HISTÒRIA DEL RECICLATGE DE LLANA<\/h2>\n

Potser et sorprèn conèixer que la producció de llana reciclada fa diverses dècades que funciona, i que ha anat evolucionant a mesura que sorgien noves tecnologies.<\/p>\n

La indústria tèxtil ràpidament va començar a tenir èxit, però no va passar molt de temps perquè les empreses notaran els alts costos de manteniment i de producció per introduir noves peces al mercat.<\/p>\n

Les companyies es van veure en la necessitat de traçar estratègies per reduir costos de producció. I a partir d’aquesta necessitat va sorgir la iniciativa d’usar matèria primera reciclada, essent l’impuls base en el procés de reciclatge de llana.<\/p>\n

L’any 1813, un professional de la indústria anomenat Benjamin Law va decidir utilitzar material tèxtil de llana utilitzat i llana verge, donant pas a la creació d’un material conegut com a Shoody i Mungo. Aquesta revolució sostenible va tenir lloc a Batley, Yorkshire.<\/p>\n

Les indústries de Shoddy i Mungo es van posicionar com a pioneres en la iniciativa del reciclatge de material tèxtil, permetent restaurar fibres de llana de qualitat.<\/p>\n

Però amb els anys empreses d’altres parts d’Europa, com Itàlia, van donar pas als processos de restauració de material reciclat propis. Això va permetre iniciar una veritable revolució cap a la sostenibilitat.<\/p>\n

La història del reciclatge tèxtil és totalment fascinant, i encara que inicialment la motivació principal era incrementar el marge de guanys, avui dia ofereix avantatges ecològics molt significatius.<\/p>\n

PROCÉS DE RECICLATGE DE LLANA EN L’ACTUALITAT<\/h2>\n

Què és i com s’obté aquest material sustentable? El reciclatge de llana involucra un procés ardu que inicia amb l’emmagatzematge de restes tèxtils que ja no seran usats com a peces perquè han esgotat la seva vida útil.<\/p>\n

Les peces de reciclatge primer són classificades segons el color, després a la roba se li remouen elements que no són de llana, com els tancaments, etiquetes o folres. Gràcies a això només es manté el contingut tèxtil, tenint cura de la qualitat del material.<\/p>\n

El pas següent consisteix a carbonitzar els materials seleccionats, aquest procés permet eliminar la cel·lulosa per no afectar l’excel·lència de la llana reciclada. Després de revisar a mà la tela sobrant, es col·loca en una màquina que renta i tritura.<\/p>\n

Quan s’aconsegueix la llana triturada i completament seca, s’inicia el recompte de fils. D’aquesta manera, el que inicialment era una peça vella es converteix en fibra de llana molt resistent i llesta per transformar-se en una nova tela.<\/p>\n

Si bé és cert que la tecnologia ha evolucionat, introduint al sector autèntiques meravelles per optimitzar el procés, alguns aspectes encara són manejats a mà. Per exemple, la divisió de materials per tipus, color i qualitat de la fibra.<\/p>\n

De fet, un dels principals atributs del reciclatge de llana és que no es fan processos de tenyida. En canvi, la selecció de les peces per a reciclatge per color permet el desenvolupament de fibres de tonalitats precises.<\/p>\n

IMPACTE ECONÒMIC I ECOLÒGIC<\/h2>\n

Aquestes pràctiques ecològiques en tèxtils poden disminuir els costos de producció? Totalment! D’aquesta manera, les empreses aconsegueixen cuidar els seus actius i fomentar la consciència social en l’àmbit ecològic.<\/p>\n

Disminuir l’impacte ambiental de la llana actualment continua sent una iniciativa avançada. I aquest procés que permet obtenir fils regenerats<\/a><\/strong> sense descuidar els criteris de qualitat aporta molt al medi ambient.<\/p>\n

El reciclatge de llana no involucra el procés de tenyir el material, això ajuda a estalviar aigua. Però això no és tot, sinó que es redueix l’ús de químics que deixen residus tòxics a l’ambient.<\/p>\n

Per altra banda, l’obtenció de llana reciclada és més respectuosa i atenta amb el benestar animal. No cal destinar centenars de quilòmetres de terra per criar ovelles productores de llana, sinó que el material és reutilitzat.<\/p>\n

I principalment, mitjançant l’aprofitament de les peces de llana que ja no seran utilitzades, es redueix el percentatge de malbaratament tèxtil als abocadors d’escombraries. Doncs aquest procés demostra que són elements útils dins de la indústria.<\/p>\n

LA LLANA EN EL CONTEXT DEL RECICLATGE GLOBAL DE FIBRES<\/h2>\n

La moda sostenible actualment és un tema molt important, però encara queda un llarg camí per elevar les estadístiques al voltant de la producció de materials tèxtils a partir del reciclatge.<\/p>\n

És així com la lluita entre la llana versus fibres sintètiques segueix el seu curs. Encara que hi ha hagut una conscienciació més gran en l’àmbit mediambiental. Doncs el material sintètic involucra processos altament contaminants.<\/p>\n

Tot i això, la producció de moda sostenible té certs reptes, com l’alt consum d’energia d’alguns processos. Per exemple, la transformació d’ampolles PET a material tèxtil com a polièster requereix l’ús de màquines d’alt consum elèctric.<\/p>\n

Per això, s’apunta a l’aprofitament de material natural. SISA és una de les marques més imponents pel que fa al desenvolupament de llana i al seu posicionament al reciclatge global de fibres. Les seves peces venen amb una certificació “Estàndard Global de Reciclatge”.<\/p>\n

Això acredita que el procés de producció aconsegueix realment la reducció de l’impacte mediambiental. La companyia ha afrontat desafiaments mitjançant l’ús de la tecnologia, fins i tot disposen de plantes fotovoltaiques per aprofitar l’energia renovable.<\/p>\n

EN CONCLUSIÓ, PER QUÈ APROFITAR LA LLANA ECOLÒGICA?<\/h2>\n

Tot i que és emocionant apreciar que el procés de reciclatge de llana està tenint més acceptació, i que fins i tot dins dels interessos del consumidor hi ha la conscienciació ecològica, encara queda molt per fer.<\/p>\n

El reciclatge a la indústria tèxtil encara és dominat per la transformació de materials com el plàstic. Tot i això, tant la llana reciclada com altres materials tèxtils estan tenint més participació en la moda sustentable.<\/p>\n

El niló reciclat va augmentar a 12,01% vs. el 4,5% de producció que va percebre el 2022. Mentre que la llana reciclada a països com Europa continua sent àmpliament demandada.<\/p>\n

 <\/p>\n

<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El reciclatge de llana és un procés que impulsa la sostenibilitat a la indústria tèxtil i que aconsegueix fer front […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":951,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"default","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","ast-disable-related-posts":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[15],"tags":[],"class_list":["post-387","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-actualitat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.hilaturasjesusrubio.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/387","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.hilaturasjesusrubio.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.hilaturasjesusrubio.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.hilaturasjesusrubio.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.hilaturasjesusrubio.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=387"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.hilaturasjesusrubio.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/387\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.hilaturasjesusrubio.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/951"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.hilaturasjesusrubio.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=387"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.hilaturasjesusrubio.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=387"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.hilaturasjesusrubio.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=387"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}